Situada en el camí de la Joncosa a Can Ferrer i Sant Marc, és una obra popular dels segles XV-XVI. Amb aquesta església nova, a 640 metres d’altitud, es va millorar l’accessibilitat. Actualment, es troba parcialment enderrocada. La façana té una portalada d’arc de mig punt fet amb dovelles de pedra que es conserva encara força bé, a la part de dalt hi ha una petita rosassa i a la dreta es veu una torre amb finestres de mig punt que dóna un cert caire defensiu a la construcció.

Està situada a la serralada de la Rubiola, a l’extrem occidental del terme, a la urbanització La Pineda de Santa Cristina. Està documentada des del 1348, tot i que sembla que va ser construïda durant el segle XIII en estil romànic. Una inscripció damunt el portal adovellat ens indica que l’església va ser refeta i ampliada el 1804. De la construcció antiga en resten l’absis, l’altar i part dels murs. L’edifici actual, reconstruït després de la guerra civil, té una nau coberta amb volta de canó apuntada, amb llunetes.

Església de tradició romànica situada a la platja de Sant Salvador i documentada des del segle XI, amb notables modificacions en èpoques posteriors. Té una nau coberta amb volta de canó sobre un arc toral, lleugerament apuntat, que descansa sobre impostes. Degué tenir un absis, que no s’ha conservat. L’actual portalada i l’espadanya són del 1900.

És d’una sola nau, de planta rectangular, amb un absis semicircular a la capçalera i un altre a la paret de migdia. Aquesta obra pertany a un sol període constructiu, de transició del romànic al gòtic. La primera notícia escrita que es coneix de l’església de Sant Miquel de Segur de Calafell data de l’any 1238. El culte, encara que de forma reduïda, es perllongà fins a l’any 1936, quan l’edifici fou cremat. Als anys 50 s’hi van fer obres de reforma i neteja per posar-la al servei de les urbanitzacions que s’anaven construint.

Situada en plena serra del Montmell és del segle XI i, per tant, d’estil romànic. Es troba situada a 781 metres d’altitud, tot dominant part de l’Alt Camp i del Baix Penedès. Consta d’una nau central i d’una altra de més petita, oberta posteriorment excavant la roca, separades per un pilar que sosté dos grans arcs de mig punt sobre els quals descansa la volta de canó. Destaca l’absis de forma semicircular, molt restaurat a l’exterior, però que es conserva perfectament a l’interior.

Aquesta ermita és una obra popular del segle XVIII i està situada al carrer de Tomoví, a les Masies de Sant Miquel. És una capella de planta rectangular d’una sola nau coberta a dues aigües. La façana principal es caracteritza pel campanar d’espadanya per a una sola campana. Es troba documentada el 1414, però sembla que el seu origen pugui ser força anterior. Annexa a la capella hi ha la rectoria.