El mas és documentat des del 1037 i està situat en un indret habitat des de molt abans, segons demostren les restes de ceràmica ibèrica que s’hi han trobat. L’edifici va ser completament transformat al segle XI i convertit en un gran casal senyorial d’aspecte casteller.

Posteriorment va ser abandonat i actualment es troba en un estat ruïnós. En prou feines es conserven dempeus una torre quadrada amb merlets i matacà i dues torres cilíndriques amb torratxes adossades que encara conserven la seva punxeguda coberta.