Aquesta església d'estil neoromànic pertany a Calafell com un bé cultural d'interès local. Té el seu origen en la nau que es troba a la dreta de l'edificació, que era una capella de pescadors en els anys 1920-25 i es va reformar en els 70. Durant el 1955, es construeix la nau vertical acabada en un absis. Finalment, en el 1970, s'amplià l'església i es construí la nau horitzontal; els treballs foren dirigits per l'arquitecte Josep Maria Español Boren.

Aquest conjunt urbanístic situat entre Mas Romeu i Calafell Park, és un nucli medieval situat damunt d'un turó i enrunat. Per arribar al despoblat s’ha d’anar fins a la urbanització Calafell Park i agafar un camí de sorra que surt de la cruïlla entre els carrers de Tremp i d’Alp. Travessant el bosc, podrem trobar les cases que pertanyen a aquest conjunt. L'historia d'aquest nucli es remunta fins almenys el segle XI, quan aquest poble estava documentat com a Montispavonis.

La Ciutadella Ibèrica, també coneguda com el poblat ibèric d'Alorda Park o de les Toixoneres, és el jaciment arqueològic situat en plena Costa Daurada en el municipi de Calafell, on s'ha realitzat arqueologia experimental. Es va excavar l'any 1980 pels arqueòlegs Joan Santacana i Joan Sanmartí. Aquest recinte va ser fundat al segle VI a.C. i va ser escenari de la Segona Guerra Púnica, raó per la que al segle III a.C. la Ciutadella viu els seus últims moments.

La Grita Vella, també coneguda com La Garita Vella, és una masia ubicada al terme de Banyeres del Penedès. Formava part de les propietats de Can Canyís, però es va partir la hisenda i els propietaris van canviar. A prop d'aquesta Garita es troben també restes de cultura ibèriques. L'edifici té una sèrie de dependències que estan dedicades exclusivament a magatzems. L'habitatge en si consta de dues plantes amb una coberta de dues aigües. L'edifici ha estat modernitzat conservant el seu estil original.

Aquesta rèplica de La Giralda de Sevilla és un monument més que icònic a L'Arboç i a tota la comarca del Baix Penedès. L'artífex de l'idea original és el veí Joan Roquer Marí, qui es va casar amb la barcelonesa Sra. Negrevernis. Aquesta parella va fer el seu viatge de nuvis per Andalusia i es van quedar enamorats de les obres que existien en aquest territori. Amb la fortuna de la tia de l'esposa, Joan va prendre la decisió de construir una residència d'estiu que representés els elements àrabs que han vist durant el seu viatge.

Aquesta obra municipal de L'Arboç està declarada com un bé d'interès cultural. Està ubicat al Carrer Major de L'Arboç des del 1923 i fa temps estava ocupat pel sabater Sagal, qui es va moure a aquest edifici després de fer servir l'edifici "la confiança". L'estàtua de Colom de fusta a la part superior de l'edifici és en veritat una rèplica a escala més petita del Colom de Barcelona. Aquesta estàtua era propietat del Sr. Gener i Batet, qui l'exposava en la cúpula dels "Tabacs Gener" en la I Exposició del 1888 a Barcelona.