La deu de l’Estany i el Riuet es troba a la platja de Coma-ruga, al municipi del Vendrell. L’aigua neix del massís de Bonastre, d'una surgència de roques calcàries. Després, descendeix a força profunditat per les falles que delimiten la fossa tectònica del Penedès, fins a arribar a Coma-ruga, on brolla espontàniament a la superfície. Antigament, aquesta zona estava conformada per més estanys abans de la seva urbanització, i rebia el nom de "Calders".

La Premsa de lliura de Mas Borràs és l'última que resta en funcionament en tot el nucli de Sant Vicenç de Calders. Ubicada en Mas Borràs, a dalt d'un turó i en un celler antic. Ja fan més de 150 anys que es va posar en marxa. Originalment fabricada per la família Güell a l'any 1853, provinent de Torredembarra, que van passar de ser parcers de la masia a propietaris d'aquesta. Amb l'ajuda d'uns fusters del Catllar, van terminar aquesta premsa de lliura.

Aquest antic priorat romànic del segle XII és una obra protegida com a bé cultural d'interès local. La seva història es remunta al segle XII, quan els àrabs van profanar aquesta estructura que abans era una església. Temps després, en el 1158, el bisbe de Barcelona va cedir aquesta església al monestir de Sant Cugat per a que també reformés l'església en un monestir. Durant el 1173, l'església funcionava amb un sol monjo amb el títol de prior i vivia amb un sacerdot i deodonants.

Aquest pont romà està ubicat a ponent de Cornudella i travessa el torrent de Ca l’Antic. És un vestigi històric que a l’igual que l’aqüeducte romà, és evidencia del pas romà per aquest municipi. Té una llargada total de 4,5 metres per 2 metres d’amplada i una alçada de 3,2 metres. Les úniques parts que es conserven són aquelles treballades en el basament i la resta de l'estructura està aixecada amb còdols de riu i morter de calç. Pot passar inadvertit degut a la seva petita estructura, però es una peça important de la història de Sant Jaume dels Domenys.

L'Aiguaviva és un poblet agregat al nord-est de Montmell, dins de la conca de la riera del Marmellar. El seu nom prové de l'existència de la font del Lleó i de la font Major que omplen la gran bassa del molí fariner que està des de l'edat mitjana. El seu origen és al voltant dels anys 1090 i 1125, i per els segles XVI i XVII, la familia Aiguaviva adquereix un cert relleu de terreny. L'accés a aquest poble per carretera es des de la carretera local de Sant Jaume dels Domenys cap al pla de Manlleu, on surt un brancal en direcció a Aiguaviva.

Aquesta església està situada davant de l'ajuntament de Calafell i està protegida com a bé cultural d'interès local. Al seu interior disposa d'una imatge de Santa Helena, obra de l'artista local Isidre Romeu. La història d'aquesta església es remunta al segle XVIII, moment en el que Calafell és objecte d'un gran creixement econòmic. Durant aquest impuls econòmic, es planteja la construcció d'aquesta església cap al final del segle.